El mar o la mar. El terme mateix és dual. Masculí o femení. Molts homes de mar diuen que li parlen en femení com si es tractés d’una dona. Bona mar, mala mar. Definir el gènere d’aquest element humit seria entrar en un debat que implicaria una continua ambigüitat, perquè el mar és sempre canviant. Mai no és igual. Totes les incoherències estan en ell (o ella) mateix: calma, enfadada, trist, freda, càlida, simple, complex, etc. Podríem escriure una llista inacabable d’adjectius i sempre en tindríem una bona definició. Cada dia ens sorprèn amb els canvis capritxosos dels seus moviments i colors. De la calma a la tempesta poden passar pocs minuts, de la nitidesa a allò tèrbol és qüestió de breus instants. En són testimoni els centenars de naufragis que resten als nostres fons. La mar que sempre és igual, o la mar que mai no és la mateixa. El mar d’hivern, la mar d’estiu. El destructiu Llevant de tardor, la furiosa Tramuntana del cap de Creus o el reconfortant Garbí estiuenc. El mar del Nord, les mars del Sud. La blava làmina de colors càlids i temperats o l’horitzó sinuós i fosc de la mar de fons. La llista de contradiccions no acaba mai. I sempre estem parlant del mateix medi aquós.
I l’home s’enamora de la mar i se l’estima. Hi parla com qui ho fa amb una persona, perquè li atorga l’esperit d’un ésser viu. Però també la respecta perquè la coneix molt bé. I qui més estima i coneix és qui més respecta i deixa fer. I el mar (o la mar) és lliure i indomable i ho sabem des dels inicis dels temps. homes, dones i nens han après a conviure amb aquesta (un cop més) ambigüitat: estimar i témer al mateix temps, com si es tractés d’un esperit viu. La vida i la mort. La mar, font de vida i la mar, cementiri perpetu.
A través de la fotografia podem narrar històries de vida i mort arran mar. Sovint, espais, gent i vaixells són el fil conductor de relats sense actors protagonistes reconeguts. En definitiva, són aquells que, a través de les seves vivències, han escrit, escriuen i escriuran la història dels afers de mar.”
De la mà de les col·leccions fotogràfiques del Museu Marítim de Barcelona podreu fer un viatge icònic per veure l’experiència de l’home en els afers de mar. Aquest fragment s’ha extret del llibre ‘Històries de mar: les col·leccions fotogràfiques del Museu Marítim de Barcelona’
